Fisiognomia.cat

La Fisiognomia és una disciplina o un art que intenta descobrir el caràcter i els trets psicològics de les persones a partir dels seus detalls facials i de la seva estructura cranial.

La Fisiognomia té més de 3.000 anys d'antiguitat —els xinesos l'anomenaven Miang Xiang o l'art de llegir els rostres—, però ha estat observada i practicada per nombrosa gent de ciència, fins al punt que ha esdevingut una pseudociència anomenada Psicomorfologia que el psiquiatra francès Louis Corman (1901-1995) ja va descriure el 1937 i que avui està reprenent una certa volada per les seves aplicacions pràctiques en el món dels negocis, en la selecció de personal i en la criminologia.

De sempre s'ha dit que el rostre és el mirall de l'ànima. Res més cert, atès que hi ha molts factors a la vida de l'ésser humà que acaben deixant una empremta inesborrable en el seu rostre (un individu rialler acabarà mostrant arrugues permanents a ambdós costats de la boca), inclosos els factors psicològics (un estat perllongat de preocupació pot deixar empremtes permanents al front) o els genètics (com el caràcter explosiu, quasi volcànic, que denoten unes celles juntes i poblades).

COM FUNCIONA

La Fisiognomia es fonamenta en la connexió existent entre cadascuna de les tres zones principals del rostre i diferents parts ben concretes del cos:

1) La zona MENTAL o intel•lectual (front i celles), mostrarà les capacitats intel•lectuals de l'ésser humà en formar part de l'habitacle que conté el cervell

2) La zona AFECTIVA o emotiva (nas, ulls, orelles), serà el reflex de la vida emotiva, perquè el nas, a través de la via respiratòria, té connexió directa amb el pit, amb el cor, que des de sempre s'ha considerat el dipositari dels sentiments de la persona

3) La zona SENSITIVA o material (llavis, boca, mentó), gràcies a la seva connexió des de la boca amb l'estómac i el ventre, serà la indicadora de la vida instintiva i material.

Per tant, la zona del rostre que destaqui en alçada sobre les altres dues ens informarà del predomini Mental, Afectiu o Sensitiu del caràcter de la persona analitzada. Ara bé, encara que una zona sigui predominant, també s'han de prendre en consideració els elements continguts en les altres zones.

A més, en un rostre poden destacar-hi al mateix temps dues zones amb la mateixa alçada; i, en el cas no massa freqüent que les tres zones siguin equiparables o ben iguals, es tractarà de persones especialment equilibrades psíquicament.

Dos consells importants: pren en consideració i valora un detall d'un rostre només quan aquest despunti d'una manera clara, i evita extreure'n conclusions sense que, almenys, dos indicadors apuntin cap a la mateixa direcció.

Per cert, una bona foto permet valorar amb exactitud l'alçada de les zones i les mesures dels altres detalls —com la distància entre els ulls— per tal de poder precisar encara més l'anàlisi.